Obres d'art

Fotografies de l'exposició a L'Escocesa, al juliol de 2013

Una butaca per a meditar-hi.

El meu oncle avi o jo, a l'exposició.

Art a les parets.

Flors de plàstic, gorra, ulleres, filferro i dibuixos a les parets.

Dibuixos de llapis i de tinta xinesa.

En Joan Brossa a Manchester

En una exposició a la Manchester Art Gallery hi havia una obra del Joan Brossa. A l'exposició hi havia obres de Mike Kelley, Jason Rhoades, etc.

"This is a fucking drawing"

Fet al Poblenou. Dibuix efímer emplaçat a la sala d'exposicions de Can Felipa !!
This is a fucking drawing, 2013. (Efímer)

Així és com són els dibuixos en el futur...

"musique concrète et télépathique" video

Música concreta i telepàtica
vídeo (sense classificar / Unlisted)

Assaig: La cosa aniria més o menys així... assaig Avant Dernières Pensées après du Poème électronique.

Descripció: Aquest és un vídeo d'hibridació entre el submón concret i el supramón supramundà telepàtic que es passeja per l'immaterial irreductible que es comporta com una porta d'obrir i no tancar, de rajar a cau d'orella i mantenir la situació més enllà del que es pugui. Allargant i cargolant, embolicant la troca i despatxant sí servit. Al més pur estil de la telepatia a raig, de capgròs, bullícia i patolla. No em feu cas. "Els iogurts a 35 dies".

I després es va fer l'acció: Acció musical a la inauguració Tallers Oberts BCN FAD Poblenou, divendres 17 de maig a l'Hangar
“... reinterpreta Poème électronique (1958) d’Edgar Varèse”

http://hangar.org/ca/news/programa-dhangar-per-als-tallers-oberts-barcelona-tob/

Amb la col·laboració d'Aliyah Hussain (www.volkovcommanders.co.uk)

Islington Mill, Salford

Residència de tres setmanes: Fa un any fèiem el cap d'any a Salford, enganxat al costat de Manchester, i al final de la residència es va programar una presentació, gairebé subterrània, al millor estil, i aquest vídeo mostra el resultat d'allò que va passar el divendres 18 de gener de 2013. Aquella presentació va ser com l'Open Studio del meu treball musical perfomatiu amb bandes de Salford i Manchester.

The Club Space performance Show

Un dia em llegiré aquest llibre !

L'editorial Les Males Herbes publica llibres i jo me n'he llegit un.
Però aquest no me l'he llegit...

El llibre és del Jordi Sanglas, i l'entrevista a internet m'ha agradat.

Us poso aquí alguns extractes de l'entrevista que m'han interessat especialment.

Jordi Sanglas: “En el fons tots col·laborem amb l’enemic; no podem fer res més”

‘100.000 candeles’ (Males Herbes, 2013) parla de com la cultura emancipatòria et pot matar emocionalment

L’autor reflexiona sobre la manera de trencar amb una realitat freda i constant que no permet avançar

Cristina Carbonell

20/07/2013

(...)

L’estructura de la novel.la també és força peculiar, com de dietari, en què es barreja passat i present. I fas una regressió als anys noranta, amb tots els referents musicals, culturals, de llocs...

Suposo que en el fons està intentant explicar com veia les coses i, alhora, reflectir la meva realitat d’ara. Necessitava recuperar una sèrie de coses que van anar configurant la meva manera de representar-me el món i d’entendre’l, i suposo que d’una forma natural vaig anar a parar a aquesta etapa d’adolescència, de trencament amb el pensament inculcat. En el moment en què de cop comences a trobar una nova manera teva personal de veure les coses i que et permet avançar i arribar on estàs ara. En cap moment vaig pensar que havia de parlar de tot allò, hi vaig anar a parar. En veritat el que tenia ganes era d’explicar una cosa actual, d’aquest moment.

La novel.la explica com el protagonista es va situant en el món, com trenca amb la desídia provocada per un moment de desorientació i troba un lloc propi.

El que he intentat explicar, i per mi això és important, és per què jo no m’he sentit, no em sento, d’una cultura estandarditzada. Jo volia explicar quina era la meva cultura, de per què les coses les veig com les veig, la meva visió de les coses. Jo no vinc d’una família de cultura, la cultura a casa meva s’ha vist com un entreteniment de la gent que té diners i per a ells l’important era tenir diners, la feina... Quan llegia a casa meva, era vist com un gandul. La cultura com jo l’entenia abans de fer el meu procés era com l’entenien a casa meva, era una cosa d’una gent de Barcelona, que feien ells, era d’uns escollits. El Martí Pol, per exemple, el que feia no era vist que fos per a nosaltres sinó per a la gent de Barcelona, i per a mi van ser molt importants la música i els llibres, que em van ajudar moltíssim a trobar els meus referents en aquest moment de canvi, de creixement, que és l’adolescència. Jo crec que tota la novel.la parla d’això, d’algú que està totalment desubicat. De sentir-se fora d’aquest món, de sentir-se un estrany. Com la frase de Raimon “nosaltres no som d’eixe món”, i això trobo que és essencial en la novel.la. Sempre ens ho han donat tot fet, i precisament per això no ens ho sentim nostre, i tampoc no hem pogut fer res. Aquest ha estat el problema, que no hem tingut mecanismes per poder trencar. De fet, crec que estem en aquesta situació tant en l’aspecte polític com social, és a dir, tots sabem que les coses tal com van són una merda però no sabem com podem canviar-ho. I aquí estem. El 15-M, en part, és una mica això. D’alguna manera és una revolta adolescent, dient que estem aquí però que això no és nostre, perquè el lema és aquest, nosaltres som nosaltres i vosaltres sou vosaltres, i això és un primer pas. I la novel.la parla d’això tota l’estona. És una novel.la de trencament amb una realitat freda i constant que no ens permet avançar, com una paret indestructible.

Hi ha molta negació en la novel.la, la negació de tot...

És que no pots fer gaire res més quan no tens res a les teves mans. Només pots negar-ho. No pots aportar res perquè no tens poder. Què has de dir tu davant d’això?

(...)

Per construir, abans cal destruir. I el llibre va per aquest camí, és una destrucció per acabar construint, tot i que en la novel.la només es queda en la fase de destrucció.

Sí, perquè la cultura és un procés, la construcció és un procés, i estàs construint alguna cosa que de moment està verda. És com en una manifestació, on es diu: “És que vosaltres ho critiqueu tot, però què proposeu?” Llavors la gent s’empassen això i comencen a reunir-se per fer propostes, vinga va cal una economia tal... i no és això... Tu t’ho carregues tot i tens unes idees i uns objectius cap a on anar i tot el que podràs fer és un procés, no és una resposta. Tu no pots donar una resposta tancada, tu et pots carregar una cosa, però tu no pots donar una resposta tancada al que tu proposes; és a dir, el que tu proposes és simplement avançar cap a una altra direcció i obrir un altre procés.

El ritme del discurs en tot el llibre és repetitiu, molt obsessiu, molt de mantres, més aviat negatius. Quan et repeteixes moltes vegades una cosa, fa que acabis creient-t’ho o sent allò i potser després rebel.lant-t’hi...

Jo sóc una persona obsessiva, i he intentat escriure d’una forma que s’acosti a la meva manera de veure les coses. I la meva manera de veure les coses funciona una mica així, per bé i per mal. És un intent d’acostar-me a com sóc. Per mi això és important, quan escric, no només explicar una història sinó també acostar algú a com jo percebo les coses perquè potser també pot servir a altra gent.

L'entrevista on line

Arreglar una cinta de casset trencada

Com es pot apedaçar una cinta de casset? Encara no ho sé!

Del diccionari: [mot fr. cassette 'capseta']

Tinc una cinta de casset que se m'ha trencat, perquè vaig utilitzar un aparell vell i gastat, abandonat per allà, ple de pols i pintura, d'algun taller d'artista. Volia reproduir la cinta i l'aparell me la va trencar. Ara ja no puc escoltar aquest casset de música d'Ucraïna (Ukraine en francès, tal com sortia al cd), que darrerament havia recuperat i el sentia tot sovint !! Vaig arribar fins el final.

Hauré de buscar si algú té algun dispositiu per poder arreglar la cinta. Recordo que a casa els meus cosins tenien un d'aquells discos o cassets recopilatoris de música de ball que anava acompanyat d'uns estris per fabricar "Cut and Paste" amb les cintes de casset; per poder crear composicions sonores a partir de retallar trossos de cançons i enganxar-les amb d'altres sons diferents i crear combinacions insospitades. En el conjunt de coses per a la creació d'aquestes cintes i havia com un carrilet on es posava la cinta i s'enganxava amb el següent tros i suposo que hi havia una substància adhesiva per anar afegint els fragments de cinta l'un darrere l'altre i així anar fent... De moment, la cinta, està esperant.

Em pregunto si la cola adhesiva és la mateixa que es fa servir per fixar bigotis postissos, una barba postissa, una perruca a la testa pelada, ...

D'aquesta cinta sortia la música que vaig afegir al vídeo del Warm-up de la Cursa del dibuix.

Ruta de bicicletes que acaba a la Cursa del dibuix

UrbanRulesBCN ha publicat un vídeo sobre la Ruta amb bicicletes que es va fer durant els Tallers oberts Poblenou del setembre de 2013 i on, cap el final, es veu part de la Cursa del dibuix/ Descontrola el teu dibuix.

En aquest vídeo es pot veure una bona panoràmica de molts dels tallers que van participar als Tallers oberts del Poblenou 2013.

Fotos dels Tallers oberts del Poblenou a L'Escocesa

Aquí pots veure el recull que va preparar el Diego Mallo per a una revista anglesa sobre el primer dia als tallers oberts a L'Escocesa. Setembre 2013.

I aquí pots veure el segon dia de tallers oberts. Inclou fotos de la cursa del dibuix.

Una revista anglesa li va demanar al Diego Mallo que fes un diari del seu dia a dia durant una setmana.

Cursa del dibuix

Cursa. Vídeo mostra per a l'entrenament. I thought everything had finished, 2013
(em pensava que ja s'havia acabat tot). Fantàstica vista del pati interior (Això és un pati!), escenari xemeneiívol immillorable per a la cursa per descontrolar el dibuix/ amb la bicicleta.

Macromassa

Llorando están
Aquest vincle no hi era a la selecció musical !!

Les botes de la Mundratundra a Vilafranca del Penedès / el taller un dia del 2012 a l'interior de la barricada / cartell alternatiu del concert al taller del Llapispanc / les lletres lluminoses / Dusty Mundratundra boots

Muntant unes imatges amb la fusió del prodesador d'imatges... treballant el desordre metòdic!
No permetis que se t'apoderi l'ordre o les ganes de tenir-ne!

Copia el link al teu navegador

Per veure el vídeo copia el vincle al teu navegador. Aquest és un dels treballs mostrats a l'exposició a L'Escocesa durant el juliol.

Com s'esberla, 2013.

Música: Una selecció musical de bon matí

Un seguit de cançons que arriben via interior quan et lleves al matí i no ho pots parar... (cliqueu en els vincles /links)

Nota final: Una mica més de cosa, una cançó que no surt a la llista però que em va estar rondant tota l'estona pel cap, i que la poso aquí al final, sobrevolant tota la selecció... escolteu la cançó de Macromassa, una cançó molt tecno, del 1984: “Llorando están” (1984) del recopilatori Non Plus Ultra 1980-1989 Vol 2. Edició promocional 2013, Domestica Records.

Fe d'errates: Es diu Ken Stringfellow.

Dibuix, precarietat i performança

"Dibuix, precarietat i performança / Dibuix, precarietat i performance", 2013. Taller de dibuix a L'Escocesa.
Sessió amb el Pere Llobera com a factor clau per a desmecanitzar els límits del dibuix.

Llegiu una crítica del concert-acció musical al taller (Murnau B + Llapispanc) a Shookdown

Streaming: Una mica dels preparatius i el concert a OuroborosTV

Aforament molt limitat, contacte broquilcapsigrany@yahoo.co.uk

Contra qui juga el Bayern-Barça?

Temporary tattoo amb la rosa de Sant Jordi

 Ens l'enganxarem fins que direm prou i després farem com si no hagués passat res.

Una activitat telepàtica per assajar el Poème électronique d'Edgar Varèse.

Assaig de veu i de sorolls amplificats que han de servir per marcar la línia de la versió re-interpretació de la composició que es va presentar l'any 1958.

Contra qui juga el París Saint-Germain Barça?

Aquest dimarts 2 d'abril podeu participar una vegada més de les activitats telepàtiques al taller on hi ha les runes en evolució constant i ben mantingudes, a través de la seva fundació. Conscients de la importància d'aquest fet i rebent el suport telepàtic des d'altres indrets desconeguts però ben definits, demà el París Saint Germain i el Barça ens brinden la possibilitat de tornar-hi. Aquesta vegada l'eix de connexió és altament un pol important que ha representat moltes coses, una de les quals tenim el record en els llibres d'història i en el nom d'alguns carrers i places...
I tornem a la pregunta... Contra qui juga el París Saint-Germain Barça?

Proposta d'activitats telepàtiques per posar en pràctica demà just a l'hora.