Sardineta o tita, peixet de plata.
Descripció primera:
 |
| L'acció devoradora de les sardinetes a l'etiqueta circular/rodona d'un disc de vinil |
 |
| Acció damunt el llibre La quitèria, un llibre publicat fa molts anys |
 |
| Les restes: Al terra de casa, a la cambra de bany |
Al terra de la cambra de bany, amb el que podrien ser les despulles esclafades d'una sardineta. Suposadament, molt probablement, hauria estat esclafada de nit quan algú s'aixeca a fer un riu i no encén la llum i no s'adona que hi ha una tita a terra. El qui es mou per casa a les fosques sempre es mou amb sabatilles.
 |
| Plat de dutxa: Molt probablement les restes que es poden |
 |
| Un altre detall de les probables despulles |
Vídeo Llapispanc, al taller.
Fets viscuts:
Lepisma. Sardineta de plata, peixet de plata, tita, … L’altre dia vaig viure en directe com queia del sostre un peixet de plata. Tenia per allà damunt un potet de vidre, i cercant per sota de les coses vaig aconseguir trobar l’animalet. Em va sorprendre la tècnica de deixar-se caure per arribar als llocs més difícils i complicats. Ara que recordo, una vegada al taller tenia una galleda amb aigua i després d’un temps de no fer servir aquella aigua, justament quan anava a regar les plantes de plàstic, vaig veure que hi surava una sardineta morta i mig assecada tipus com el menjar deshidratat. Aquella demostració em va fer pensar en com arribaven els peixets a qualsevol lloc que els interessés. Vaig pensar que podia haver estat una relliscada el fet de caure del sostre, l’únic lloc pel qual podia haver arribat, o mala sort d’anar a parar a un lloc que no tocava. Podria ser una tècnica de llançament i caiguda lliure utilitzada per arribar a llocs inaccessibles a peu pla. La de l’altre dia, després de retenir-la durant una estona dins el pot de vidre, la vaig alliberar a l’ampit polsós de la finestra, a recer de l’exterior, entre la persiana i el vidre de la finestra. Després del descobriment de la tècnica de llançament, l’angúnia acompanya la vivència del dia a dia, ja no només quan un lloc té una tendència evident als peixets de plata sinó en qualsevol lloc del planeta, excepte a les zones més septentrionals. Els peixets de plata són del “gènere de tisanurs de l’ordre dels lepismoïdeus, de la família dels lepismàtids” (Gran Enciclopèdia Catalana) http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0200092.xml?s.q=peixet+de+plata#.Ui2u3Pn0HTp
Filosofia del fet, en anglès:
http://en.wikipedia.org/wiki/Action_(philosophy)
Tots aquests fets ocorreguts s'emmarquen dins les accions quotidianes. L'art i la vida s'enllacen i esdevenen una sola cosa.
