En Llepafils i la magrana

Tal com sona darrerament entre els espais recoberts de flagrant injecció de sucrística de canyètica i pels voltants de les llepolies animoses i sedimentàries de les ales dels llorers on les magranes no tenen res a envejar a les figures del passeig rodó i ajupit prop de la casa on va néixer el suc que surt per entre els parterres ondulats; quanta fregamenta i rodolant com un formatge. A prop d'allí passava un pa de figa i la magrana es va sorprendre, de com corria sense emmatxucar el terra ni sofregir la carcanada ni òssia ni d'enllà. Mirant amunt cap amunt i sense punt, ni un núvol garrinxós ni la finestra d'una casa.