Des del qui veu aigua i no troba càntir entre fonts, tinc un grumoll d'humitat farinós a la tassa del bon matí que jeu assedegada entre nosaltres i la sabata. Menja si hi vols com més et plagui frugalosos manjucs de pasta fresca i més enllà de les muntanyes troba-hi un llamàntol d'ull de bou i cabra enfeinada, saltant com va, va com tu i nosaltres, jo i en mi, cosa abstracte, text tendrufós i magràspic. Menja suau i tendre, bullit o deixat, però mai pateixis per l'esquellot estirat prenent el suc ni la mòmia que no torna! M'agrada sucar-hi pa, de figa.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment