imprimint-me'l damunt, a l'espatlla!

A les anomalies capsigrany o butllofa

Des del qui veu aigua i no troba càntir entre fonts, tinc un grumoll d'humitat farinós a la tassa del bon matí que jeu assedegada entre nosaltres i la sabata. Menja si hi vols com més et plagui frugalosos manjucs de pasta fresca i més enllà de les muntanyes troba-hi un llamàntol d'ull de bou i cabra enfeinada, saltant com va, va com tu i nosaltres, jo i en mi, cosa abstracte, text tendrufós i magràspic. Menja suau i tendre, bullit o deixat, però mai pateixis per l'esquellot estirat prenent el suc ni la mòmia que no torna! M'agrada sucar-hi pa, de figa.

En Llepafils i la magrana

Tal com sona darrerament entre els espais recoberts de flagrant injecció de sucrística de canyètica i pels voltants de les llepolies animoses i sedimentàries de les ales dels llorers on les magranes no tenen res a envejar a les figures del passeig rodó i ajupit prop de la casa on va néixer el suc que surt per entre els parterres ondulats; quanta fregamenta i rodolant com un formatge. A prop d'allí passava un pa de figa i la magrana es va sorprendre, de com corria sense emmatxucar el terra ni sofregir la carcanada ni òssia ni d'enllà. Mirant amunt cap amunt i sense punt, ni un núvol garrinxós ni la finestra d'una casa.

En Llapispanc va llançat cap al mur tapienc

A veure si un dia poses seny i deixes de ser com un nen amb potes grosses i passes a ser un llapispanc directe al bony.