Activitat subterrània a la tarda a la llum de la vista amb la claror de la tarda de quan sembla que no però sí, de l'hivern encara, amb una conversa i passejada i gravació de la mar, no-binària.
de quarts de cinc a sis i després a fer un beure
yyyUTTRUUBICACIUUUÓ
- enllaç
Ó
la Mar Bella, d'esquerra a dreta --tre a s- - -
- a --i esquerra a dreta
i a tort i a dret )))))))))
les ones de la mar, les onades de la mar
nosaltres hi serem, com la mar serà sempre ella i ell, totes dues, totis)))))))))))))))))))
estirarem les cordes que hi hagi, o les nostres, fins a esfilagarsar-les )))))))))))
silver seawater in the T-Shirt surface))))
*Correcció "els autors , Macromassa, van titular la cançó (..)"// "des d'aleshores hem anat fent gravacions (...)"
***** la cançó de Macromassa, amb el rerefons de la mar, subratllant la conversa entre dues impressores, tal com s'expressarien per elles mateixes. "Estación inmediata"
*** la cançó fa 4 min 54 segons, 454 o 4x60+54=240+54 (294 segons) i té una llargada de 512 metres aproximadament. Farem la llargada en 294 segons, o ho intentarem.
Update 21st February 2024
L'Assumpte, que no hi era tot del tot:
"No és que sigui una mar de pilotes, però n'hi ha unes quantes, i si és amb pilotes, tot sembla que es torna més exterior i esplaiant esplendorós intens transcendental i polifacètic, com d'unes estovalles que sostenen els plats sense taula, arrapats els plats a la figuera del jardí que tot ho torna enganxifós quan se li escau i hi fem la migdiada, tot xuclant-nos l'enteniment, el desvari i la "figaSantosfagotrop" del temps de 'Pere i el Llop' i les cabretes anaven en línia recta sense fer esses per les cantonades dels angles aguts de les puntes de coixí dels pins que patiran la sequera més que no pas els arbres acostumats a fer de cactus i crasses, en un torrent de microplàstics, braçalets de cursa de l'anem a trencar-nos les articulacions i els cartílags fets de farina i mel, fregimenta cap a l'esquerra i ungüent de silicats amb molsa de bosc ben ufanós de quan plovia que no fa pas tant que hi vam ser i vam trescar els parterres i la fullaraca. Insects are crazy, sona una guitarra amb distorsió i efectes d'eco amb cinta magnètica que endarrereix les passes, 'un moment que vaig al lavabo i ara vinc'. No hi podrem ser pas totis, ni .que intentéssim sorprendre les errades de comunicació ni les últimes hores. Peta qui peta, i peti qui tingui un got de vi, amb la mà alçada. 'Ho fem fatal' Guillermo!! "Això és aurrible", però era per a això que veníem. Ho fem fatal, ell i aquest altre que ve per aquí. Som els que som i serem els que no hi podran ser, pensant en poder ser-hi però que no hi arriben, tot picant la fusta de la barana com si fos un timbal o una baqueta de color vermell amb l'etiqueta blanca per fer veure que encara cal treure-li el davantal i deixar de fer cops de cap i cops de cap de dormir en una cadira del menjador, lluny de la butaca còmode i més enllà del voraviu de la galleda buida de l'horror.
Aquest dimecres toca un arravatament com de l'antiguitat clàssica arrabassada, i malgrat tot no sabem cap on anem si sabem que la direcció entrellucada no és ni de bon tros un passeig vertical sinó més aviat una situació de pla horitzontal tot apropant-se a les vores de la mar si anem en direcció al nord, o nord tirant lleugerament cap a l'est. Si llegint llegint arribem a una plaça de coses que cauen per l'efecte del vent que bufa com cansat però amb un tros de coca de forner a la boca i va llençant ensucramentes i panaderes als qui no efectuen una lectura oberta i de les frases subratllades ni dels espais en blanc com pauses, o rodones o blanques, i fan fotografies quan el més clar és velar una fotografia agraciada."
Aquest dimecres toca un arravatament com de l'antiguitat clàssica arrabassada, i malgrat tot no sabem cap on anem si sabem que la direcció entrellucada no és ni de bon tros un passeig vertical sinó més aviat una situació de pla horitzontal tot apropant-se a les vores de la mar si anem en direcció al nord, o nord tirant lleugerament cap a l'est. Si llegint llegint arribem a una plaça de coses que cauen per l'efecte del vent que bufa com cansat però amb un tros de coca de forner a la boca i va llençant ensucramentes i panaderes als qui no efectuen una lectura oberta i de les frases subratllades ni dels espais en blanc com pauses, o rodones o blanques, i fan fotografies quan el més clar és velar una fotografia agraciada."
##
a la memòria de la Lis Costa ///
This post Needs to be Updated __
