La tanca publicitària en temps subterranis

Vídeo

En certs moment subterranis, caldria afegir una certa tanca publicitària, que està en perill d'extinció, però que apareix ara i adés, com un vaivé que ens recorda que quan creiem que som al final, tot torna a començar, i sinó, pregunteu-ho als iogurts i les seves tapes d'interior impermeable de color plata (argentat).

Descripció que hi ha al peu del vídeo, i que reprodueixo aquí:

La tanca publicitària que  no acaba de caure.

2015, Llapispanc. Tanca publicitària, amb moltes capes de publicitat, que condensa molta societat del consum i els seus consells en un moment que penja pel seu propi pes i es tapa la pròpia publicitat com tenint vergonya d'allò exposat al plafó gegant, la tanca publicitària d'ics metres, gran, però no prou com per ser reclam en moments de decadència. NI els vianants et volen estirar el penjoll ! Val a dir que tot semblaria que es pot estirar fàcilment però no ho és gens, el gruix de les capes fan que pesi molt i la cola el manté en la posició, com en un bodegó en un decorat d'exposició que inclou objectes instal·lats per ajudar a la comprensió d'uns textos sovint convertits en carn d'exposició. La lectura es fa impossible, i de peu dret estant, fa que em cansi bastant (rodolí !).
 
La publicitat és d'un cotxe. La llum és del fanal, sense efectes altres. La càmera és com és i li poso una altra cosa perquè faci aquest aspecte fantasmal, que tant li escau a aquesta tanca publicitària autocensurada, auto-tapada, no em surt un altre sinònim, però es veu clarament què està fent-se a ella mateixa, aquesta taca publicitària que no embruta, sinó que constitueix un poema poètic visual, un poema visual només abastable per a l'usuari que vindrà que vindrà a arreglar aquest poema i el farà finir. Efímer !

Paisatge sonor que acompanya la tanca publicitària

Dues imatges extretes del vídeo, i joc de les diferències, a més de que la càmera l'aguantava amb la mà.

Aquesta imatge és com la següent, de la mateixa tanca

Les dues imatges són extretes del vídeo

Encara dues imatges extra més, una perspectiva obliqua de la tanca i un tros que hi havia pel terra, que s'estava pel terra, en el moment de visitar la històrica tanca publicitària "que no menteix".

un trosset de la tanca, que es fa portàtil i comercial (a la peça)

vista obliqua